El reconeixement facial és una tecnologia biomètrica que identifica una persona analitzant els trets únics del seu rostre i comparant-los amb una base de dades de referència, tot això en fraccions de segon. El seu ús en control d’accessos (incloent-hi la seguretat en centres comercials i els seus aparcaments) creix amb rapidesa, però va acompanyat d’un marc regulatori exigent: el RGPD, el Reglament d’IA de la UE i els criteris de l’AEPD estableixen condicions precises que qualsevol operador ha de conèixer abans d’implantar-lo.
El procés complet es desenvolupa en tres fases que, en els sistemes actuals, s’executen en mil·lisegons:
Els sistemes de reconeixement facial operen en dos modes amb implicacions tècniques i legals diferents:
| Mode | Com funciona? | Ús habitual |
|---|---|---|
| Verificació (1:1) | Compara el rostre capturat amb una sola plantilla prèviament registrada a nom d’aquella persona. | Accés a aparcament privat, control d’empleats. |
| Identificació (1:N) | Compara el rostre amb tota la base de dades a la recerca d’una coincidència. | Vigilància en espais públics (ús altament restringit per la normativa). |
En entorns de control d’accés privat, com un aparcament corporatiu o l’aparcament d’un centre comercial, el mode verificació 1:1 és l’estàndard. És més precís, més ràpid i, sobretot, més fàcil de justificar davant la normativa de protecció de dades.
Un dubte habitual és si una fotografia o una pantalla pot enganyar el sistema. La resposta és no, en els terminals professionals actuals. La tecnologia anti-spoofing combina la càmera d’espectre visible amb el sensor infraroig per analitzar la profunditat, la temperatura superficial de la pell i els volums tridimensionals. Una imatge plana, impresa o en pantalla no reprodueix aquestes propietats físiques, de manera que el sistema la rebutja a l’instant.
El control d’accés sense contacte té un avantatge operatiu clar en instal·lacions d’alt trànsit: elimina cues a l’entrada, suprimeix targetes i comandaments que es perden o es deixen, i proporciona traçabilitat exacta de qui accedeix i quan. Les aplicacions més esteses al sector inclouen:
El reconeixement facial opera sobre dades biomètriques, i això el situa a la categoria de màxima protecció dins del dret europeu. Tres normes articulen el marc vigent a Espanya el 2026.
El Reglament general de protecció de dades classifica les dades biomètriques com a categoria especial a l’article 9, juntament amb les dades de salut, l’origen ètnic o la ideologia. Això vol dir que el seu tractament està prohibit per defecte, tret que concorri alguna de les excepcions taxades de l’article 9.2.
A la pràctica, per a un operador d’aparcament o un gestor de centre comercial, les excepcions aplicables són dues:
La dada biomètrica facial té a més una característica que la fa especialment sensible: és irrevocable. Si es filtra una contrasenya, es canvia; si es filtra un faceprint, la persona no pot canviar de rostre.
El Reglament d’intel·ligència artificial de la UE, en vigor des d’agost de 2024 amb aplicació esglaonada fins a agost de 2026, introdueix una classificació per nivells de risc amb conseqüències directes per a qualsevol sistema que faci servir biometria:
L’incompliment de l’AI Act pot generar sancions independents de les del RGPD que ja arriben fins a 20 milions d’euros o el 4 % del volum de negoci global anual.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en línia amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), aplica un test de necessitat i proporcionalitat estricte a qualsevol tractament biomètric.
La Llei orgànica 3/2018 (LOPDGDD) complementa el RGPD en l’àmbit espanyol i reforça les exigències de transparència, informació proactiva a l’usuari i habilitació de canals per a l’exercici de drets.
Sí, però condicionat. La distinció clau entre allò que està permès i allò que no ho està és el context i la finalitat:
Per implantar reconeixement facial de manera compliant el 2026, l’operador ha de complir almenys aquests requisits:
No en els sistemes dissenyats per complir el RGPD. El que es desa és una plantilla matemàtica, el faceprint, que no permet reconstruir la imatge original. Les imatges de captura es descarten després de la verificació i no s’emmagatzemen a la infraestructura de l’aparcament.
Els algorismes actuals de deep learning assoleixen taxes d’error inferiors al 0,1 % en condicions controlades. En el cas de bessons idèntics, la precisió depèn del model: els sistemes més avançats, basats en anàlisi 3D i sensors infrarojos, sí que els distingeixen perquè processen microdiferències de textura i profunditat que no són visibles a simple vista.
La verificació (1:1) compara el rostre amb una única plantilla vinculada a una persona ja registrada, com ara confirmar que qui condueix el cotxe autoritzat és realment el titular de l’abonament. La identificació (1:N) busca l’individu a tota la base de dades sense saber qui és. La normativa europea és molt més restrictiva amb la identificació 1:N, especialment en espais d’accés públic.
No de manera general. La prohibició de l’AI Act se centra en la identificació biomètrica remota en temps real en espais d’accés públic per part d’autoritats policials. Els sistemes de verificació 1:1 en instal·lacions privades es classifiquen com d’alt risc, cosa que imposa requisits addicionals (registre, auditoria, supervisió humana), però no els prohibeix.
Sí. Sistemes com el reconeixement facial per a aparcaments EVO FaceDrive Gate de Meypar combinen la identificació facial del conductor amb la lectura automàtica de la matrícula del vehicle, i ofereixen doble validació al punt d’accés sense emmagatzemar imatges a la infraestructura de l’aparcament.
Els pròxims 21 i 22 d’abril, Meypar Perú serà present al 23è Congrés Internacional Retail, un dels fòrums més rellevants del sector retail a Llatinoamèrica, organitzat per Seminarium Perú. La trobada se celebrarà a l’Hotel The Westin Lima i reunirà directius, gerents i professionals de les àrees d’operacions, tecnologia, màrqueting i transformació digital de les […]
Llegir més
Intertraffic Amsterdam 2026 ha tancat les seves portes després de tres dies d’intensa activitat en què ha reunit 30.000 professionals de la mobilitat, procedents de més de 140 països. Amb 900 expositors distribuïts en 12 pavellons i més de 300 sessions liderades per experts internacionals, la fira es consolida un cop més com el punt […]
Llegir més